dimecres, 7 de juny de 2017

GOVERN MUNICIPAL


Recull cronològic de la història de la casa consistorial i de notes referents a les diferents actuacions del govern municipal i a les persones de l'equip de govern.

 Malauradament, a Sant Vicenç de Castellet, la documentació municipal no és massa antiga.
  La casa consistorial, com era costum de l'època, acostumava a ser un despatx a la vivenda particular de l'alcalde del moment.
  Un dels llocs on va estar ubicat l'Ajuntament va ser la Masia Ginferrer. Com que el mas era gran i important, també va ser la seu d'un dispensari, de l'escola...
  Víctima de robatoris i d'un greu incendi mentre era la casa consistorial, la documentació anterior al segle XIX es va perdre.



Transcripció de l'article publicat a la revista Castellet, número 4, el 22 de novembre del 1.947
LES ALCADIES

  "Durante el quinquenio 1.863 - 1.870, que se supone la fundación de nuestro municipio, las autoridades escogieron como lugar más a propósito para la Alcaldía, la casa Gimferrer, por ser el centro vital del nuevo municipio. Lindaba con la Iglesia, el Cementerio, la Mansión Señorial (Cal Castaño), la Estación del Ferrocarril, el arrabal de Las Rocas i casas dispersas.
  Recordaban ancianos, años ha fallecidos, que las Corporaciones primeras, en verano, celebraban las sesiones plenarias fuera de la casa, en unos bancos que había debajo de un olmo.
  Más adelante, al resultar pequeña i nada práctica la habitación alquilada, se trasladó el Ayuntamiento a otra más espaciosa y grande de la casa San Juan de Baix.
  El año 1.878, al construirse la casa de la calle Caudillo, 59, se alquiló un piso para el establecimiento de la casa Consistorial, cuyo lugar estuvo ocupado por ella varios años.
  Por conveniencias políticas o particulares vino después el traslado de la Alcaldía en un primer piso de la calle María Gimferrer, 26.
  Más acá, debido a la crecida y prosperidad de la localidad, creyose una necesidad ocupase el Ayuntamiento una casa con más confort y adecuada a los tiempos modernos. Con ese fin, el año 1.924, alquilose la hermosa casa de la familia Riera, en la plaza Clavé,10.
  Hoy por fin nos congratulamos de haber adquirido el pueblo, el inmueble de la actual Casa Consistorial, que a a partir del traslado de la Alcaldía el 9 de diciembre de 1.933, después de unas obras y mejoras y las que a medida de las circunstancias van ejecutándose, tenemos y tendremos una Casa Consistorial lujosa y digna cual merece la importancia de San Vicente."

Transcripció del text de mossèn Pere Gaset.

Les cases consistorials de Sant Vicenç de Castellet.

  "Les guerres i revoltes del passat, que tant estralls ocasionaren al país, i també la poca cura dels nostres avantpassats en la conservació de llur patrimoni històric, ha fet que moltes poblacions, com la nostra, no comptin amb la seva documentació peculiar.
  Una de les habitacions de la masia Gimferrer fou habilitada com a Alcaldia.
  L'administració municipal s'efectuava en aquells temps en la mateix casa del batlle.
  Més tard, l'alcaldia fou traslladada a una habitació de la masia de Sant Joan de Baix.
  Durant la guerra Carlina dels "Set Anys" a Sant Vicenç de Castellet, la masia Gimferrer (alcaldia en aquell temps) fou atacada. Es va destruir i cremar tota la documentació municipal existent. Per això és summament difícil trobar referències del municipi d'anys anteriors.
  Podríem referir-nos com a punt de partida de la creació del nostre municipi, com a tal, al escrits que consten en la promulgació de LES CONSTITUCIONS I ALTRES DRETS DE CATALUNYA (1.413) on apareixen els usatges de Barcelona dels segles XI i XII, perquè és la referència base de les municipalitats primitives que s'implantaren a les principals ciutats i vil·les dels Països Catalans. En algunes d'elles es confirma la seva procedència (segons topònims) romana.
  No obstant és possible que el municipi santvicentí fos fundat simultàniament junt amb d'altres municipalitats properes com Castellgalí, Castellbell, El Pont de Vilomara, Rellinars... ja que cap de les quals no es distingia per les seves prerrogatives i pel seu poder feudal. M'atreveixo a atribuir llurs orígens al segle XV.
  L'administració dels nuclis rurals , com el de Sant Vicenç, sempre es gestionaria des del domicili del batlle. Cal tenir en compte que, en aquelles èpoques, no existien les cases consistorials. Per altra banda, era el senyor feudal qui es reservava les atribucions de triar el batlle que més el complagués. Així hi havia un batlle, però qui seguia manant era el senyor feudal.
  Després del mas de Sant Joan de Baix, la casa consistorial es va ubicar al carrer Migdia, número 26 (actual carrer Gran). On va romandre fins que aquell edifici es destinà a les escoles del públiques del poble i els habitatges dels mestres.
  Després es traslladà al carrer Santa Maria, número 20 (actual carrer Maria Gimferrer).
  Més tard, a la plaça Clavé, número 14 (durant la Segona República).   
  I, finalment, des de l'any 1.933 a l'actual edifici de la plaça de l'Ajuntament. Aquest edifici es va comprar a la seva propietària, Antònia Jorba, per trenta mil pessetes.
  Sobre la documentació que sovint es troba als arxius d'algunes esglésies, no podem dir el mateix de la nostra, ja que era una sufragània d'ínfima categoria, que estava sota la jurisdicció eclesiàstica de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell.
  Cal assenyalar que en la masia de Les vives es guarda el document més antic que coneixem, que fa referència a la nostra municipalitat. Es tracta d'un valuós llibre, en pergamí, d'unes 20 pàgines, escrit en català romanitzat, que porta la data del 1.549, en el qual hi ha anotats tots els judicis o actes efectuats en aquella època, a Sant Vicenç. El capellà del poble feia també de secretari de la Corporació. En la primera pàgina hi ha un escrit que diu:
  "EL PRESENT LLIBRE ES COMENSAT I FET A MANS DE MN. PERE GASET, PREVERE, VICARI DE SANT VICENS DE CASTELLET..."

 Recollim un escrit de Miquel Vila, publicat a la revista Castellet, número 49, on recull les diferents ubicacions de la casa consistorial al poble.



  A la mateixa revista Castellet, número 41 es feia referència a la possible antiguitat.

1.861
  Composició del govern de l'Ajuntament 

Josep Capvilaró, alcalde
Joan Pladellorens
Pere Gros
Isidre Riera
Josep [ ]
Joan Ginferrer

Canvi de consistori

Alcalde que cesa, Josep Capvilaró
Alcalde entrant, Joan Marcet i Roca
Consellers que cesen,  Pere Gros
Consellers entrants,  Joan Pladellorens
Jutge de pau, Segismundo Bach

1.863
Composició del gover (novembre)
Josep Capvilaró
Jaume Enrich
Joan Pladellorens
Isidre Riera
Francesc Puig


1.866
Joan Plans, alclade
Josep Gros, secretari

1.867
Arriba a l'Ajuntament l'ordre del governador provincial:

"es de obligación la ordenación de un reglamento municipal de policía urbana, rural y sanitaria en que se consignen todas la reglas que deben observarse en esta población y las penas en que incurren los infractores  a fin de que se corrijan los abusos que vienen observándose en todo lo de la policía con mengua y descrédito del Ayuntamiento"


Alcalde, Joan Marcet
Consellers:
Simó Franch
Martí Pladellorens
Joan Pladellorens
Valentí Vilaseca
Jaume Farré

Secretari, Josep Grós

S'anomena oficialment el suplent del Jutge de pau, càrrec que entomarà en Joan Capvilaró.

En Miquel Cots i Enrich, veí de Manresa presenta el seu projecte per a la perllongació del canal de la fàbrica. Aquesta prolongació afecta propietat dels senyors Playà i Ginferrer i ambdós cedeixen els seu terrenys.

El ferrer Ramon Roca, construeix un pont al davant de casa seva. Després de denunciat el cas i fetes les corresponents observacions per part de l'Ajuntament, aquest de clara que ha de ser enderrocat perquè es troba en terreny públic.

El 14 de novembre hi ha una nova llei de reordenació territorial per a agrupar veïns en municipis més nombrosos.
La proposta que el nostre municipi presenta com a solució és ben curiosa, així que deixo la transcripció de l'acta.

"En el pueblo de San Vicente de Castellet a catorce de Noviembre de mil ochocientos sesenta y siete. Reunido el Ayuntamiento en sesión extraordinaria con asistencia de los señores concejales, anotados al margen bajo la presidencia del señor alcalde, don Joan Marcet, se declaró abierta la sesión de este día. Acto continuo, se leyó por el infrascrito secretario la circular del Excelentísimo señor Gobernador civil de esta provincia del Boletín Oficial, número doscientos sesenta y ocho correspondiente al sábado nueve de Noviembre, relativo a las segregaciones o modificaciones de los pueblos que no llegan a doscientos vecinos y, discutido y penetrado por los expresados concejales, han convenido, unánimes, resolver que este pueblo debería modificarse en lugar de suprimirse, en razón de ser una población muy céntrica y tomando como agregados el pueblo del Vilar, dejando Castellbell en razón de quedar dividido por el río Llobregat y tomando por la parte de arriba el arrabal de Boadas y arrabal de Vilomara correspondiente el primero a Castellgalí y el último a Rocafort, en razón de quedar a esta parte de río el arrabal de Boadas y por ser a tres cuartos de hora el de Vilomara y dejando los contribuyentes del pueblo que quedan a la otra parte del río para agregarlos a Castellgalí y, reunida esta circunferencia, quedaría una municipalidad bien adecuada , suficientes vecinos y libres de los entorpecimientos que el río nos ocasiona a todos los asuntos administrativos, en razón de haber la mayor parte de Ayuntamiento en aquella parte, y como el arrabal de Vilomara dista de su pueblo unos siete cuartos de hora y (de) este no más de que unos tres cuartos de hora escasos, sería muy útil el que quedase agregado a este pueblo así como el del Vilar, que se halla a igual distancia.
  Y dando por terminada esta sesión se levanta, firmando todos los concejales de que certifico.

Joan Marcet
Simó Franch
Joan Pladellorens
Valentí Vilaseca
Jaume Ferré
Martí Pladellorens
El secretario, Josep Grós."

1.868
Treballadors municipals (aturats)


"De orden del señor presidente se ha entrado al despacho ordinario, leyendo primeramente la comunicación del Excelentísimo  señor Gobernador de la provincia ordenando se proceda al nombramiento de una junta de tres o cuatro concejales y otros tantos mayores contribuyentes que en unión del párroco y bajo mi presidencia, se propongan las medidas que exija la necesidad de levantar fondos y promover o continuar obras públicas en que reciban colocación los jornaleros sin trabajo.
  Acto continuo, se procedió a la instalación de la junta la que quedó instantáneamente compuesta de tres concejales, el cura párroco y otros tantos mayores contribuyentes, bajo mi presidencia
  La nueva junta procedió acto continuo a pasar una inspección detenidamente de los jornaleros que estuvieran sin trabajo por dos distintos motivos, y son: primero por el gran afán y continuo trabajo que hay en el canal y fábrica que el propietario Miquel Cots está construyendo en este pueblo, teniendo en consideración dicho señor a ocupar primeramente los de este pueblo antes que los demás; pero no solamente se ocupan actualmente todos los de este pueblo (sinó) que también muchos de los pueblos vecinos.
  Segundo; en razón de la lluvia que el cielo nos regaló hace pocos días, que por este motivo son muchos los que se ocupan (de) sus trabajos agrícolas.

  En vista de todo cuanto queda anotado, la junta por unanimidad acordó improcedente promover trabajo alguno por no haber ninguna necesidad que lo exija por faltar más bien operarios que trabajo."

Partit mèdic de quarta classe i facultatiu.

"se entró al despacho leyendo la Real Orden de once de Marzo del presente año, relativa al arreglo partidos médicos para la asistencia de los pobres y, unánimes han acordado que si bien en este pueblo no hay suficientes vecinos para formar partido de cuarta clase, pero atendiendo de que por agregarse a otro pueblo es distante de todos puntos y difícil el servicio y considerando que la extensión de este pueblo es insignificante por el escaso vecindario en que cuenta, resolvieron formar partido médico de cuarta clase con el sueldo anual del facultativo de cuatrocientos escudos y de la farmacia de cuarta clase también.

1.869
Canvi de govern

 PAlcalde, Domènec Bach y Reimbau
Regidors:
Regidor degà, Joan Bach y Tatjer. 
Regidor segon, Joan Arnau. 
Tresorer, Pere Riera y Bach. 
Regidor quart,  Valentí Ambrós
Regidor cinquè,  Ramon Soler y Fornera 
Regidor sisè, Francesc Bayés y Casas.
Josep Gros, secretari

D'entre els tres mestres que presenta la Junta d'Instrucció Pública de Barcelona, el consistori tria en Joan Bach per a ocupar la plaça de mestre del municipi.

Jurament de la constitució de l'Estat. 
El dia 6 de juny de 1.969 es promulga la Constitució de la nació espanyola, de caràcter liberal radical. Tots els organismes oficials ha de fer un jurament oficial.

1.870
De la terna presentada per la Junta d'Instrucció Pública de Barcelona, formada per les senyores Teresa Soler,  Joaquina Pinás i Dolores Marine, ha estat triada la senyoraTeresa Soler y Mas  com a mestra municipal.

1.871 
 A l'Arxiu municipal,  trobem la documentació de les eleccions municipals de l'any 1.871 (vegis apartat Eleccions municipals).

Domènc Bach, alcalde. Regidors: Joan Arnau, Francesc Bayés, Joan Bach i Pere Riera. Secretari, Josep Gros
Domènec Bach
Joan Arnau

El 30 de juliol s'adjudica la plça de sereno al senyor Francesc Vila.

1.872
L'1 de març amb en Domenec Bach com a alcalde i en Ramon Muntús com a resctor, l'Ajuntament recull la proposta de traslladar l'església a un altre emplaçament per a poder engrandir-la i traslladar el cementiri.

 Joan Pladellorens, alcalde
 Joan Plans, teinent
 Domènc Franch, regidor primer i síndic
 Pere Riera, regidor segon
 Antoni Casajuana, regidor tercer
 Francesc Diars, regidor quart
 Valentí Pladellorens, regidor cinquè

Miquel (Fargas) secretari

L'Ajuntament no té efectiu per a fer front a les despeses i pagaments administratius. Fins i tot des de la comissió provincial exigeixen que es paguin els deutes que l'Ajuntament té amb el mestre d'escola, Joan Bach (un total de 1.171,85 pessetes) i a la mestra d'escola Teresa Soler (un total de 681,46 pessetes) Tant un com l'altre són els pagaments per la mateixa feina i el mateix temps (18 mesos de treball).
L'Ajuntament nomena delegats per a fer efectiu el delme del municipi.

El mes de novembre arriba l'orde del Capità General de Catalunya de fer un llistat de tots els carlistes dels municipi i dels que s'han absentat del poble per afegir-se als carlistes. També es sol·licita la llista d'aquells qui s'hagin acollit a l'indult.

Desembre. Renovació d'alguns membres de la junta d'instrucció pública. Marxen Francesc Ginferrer, Jaume Farré i Miquel Vives. Entren Joan Marcet i Roca, Antoni Enrich i Planell i  Pere Torras.

Al llarg de l'any es donen irregularitats en el consistori. Sembla ser que l'alcalde no es presenta a les reunions i el tinent d'alcalde ha d'ocupar el seu lloc. Però a més, l'alcalde ha agafat el segell municipal per al seu ús personal i no el vol tornar al consistori, per la qual cosa, el 29 de desembre des de l'Ajuntament es fa arribar al senyor alcalde informació de què si no retorna el segell, l'afer s'haurà de posar en coneixement del Govern civil.

1.873
Incorporació del nou consistori.

Josep Capvilaró, alcalde cesant
Joan Marcet, alcalde entrant
Pere Gros, conseller cesant
Joan Pladellorens, conseller entrant
Josep Baris, Joan Ginferrer, Francesc Puig i Isidre Riera 

Francesc Ginferrer, secretari

Aigua

  A principis dels anys 20, l'alcalde de Sant Vicenç era el senyor Àngel Vila (sembla ser que portaria el sobrenom de Bernat, atès el nom de la casa que es va construir al llavors passeig Balet, coneguda amb el nom de Torre Bernat).
  L'any 1.921 és guardonat amb la insígnia de la reial ordre d'Isabel la Catòlica.




1.928
  Segons el llibre d'Actes de l'Ajuntament, el dia 22 d'agost de l'any 1.928 queden nomenats com a treballadors municipals:

  Pere Canal (secretari i interventor)
  Joan Veiret i Amat (tècnic)
  Casimiro Roig i Miquel (farmacèutic)
  Pedro Pedro i Jurina (veterinari i inspector d'aigües)
  Leocàdia Isanta (llevadora)
  Lluís Vallmitjana i Puos (subaltern, agutzil i pregoner)
  José Jané i Urpina (sereno del districte 1)
  Manuel Bacardit (sereno del districte 2)
  Francesc Vall i Forrellat (administrador pràctic de l'escorxador)
  Toribio Garrosset i Pujol (recaptador)



1.931
  En la celebració de les eleccions del dia 12 d'abril del 1.931 els republicans al poble van perdre davant els monàrquics. Tot i així, al cap de 2 dies, el 14 d'abril, el poble es declara republicà, destitueixen l'alcalde que feia només 48 hores havia accedit al seu càrrec i nomenen en Josep Bosch. (Trobareu més informació a l'apartat d'història).

 El dia 16 d'abril del 1.931, en un ple de l'Ajuntament, es constitueix el nou govern del poble:
- Josep Bosch i Farrés (alcalde) del Partit Republicà Federal (Layret)
- Ernest Castro i García (tinent d'alcalde) del partit de Blasco Ibàñez (lliurecanvista en oposició del proteccionisme dels partits catalans)
- Jaume Sallés del Partit Republicà Socialista (escissió dels lerrouxistes) i tresorer de Unió de Rabassaires de Catalunya.
- Jaume Ferrer d' Esquerra Catalana.
- Jaume Flotats d'Acció Catalana (republicans liberals)
- Martí Plans del Partit Socialista i ex-delegat de Unió de Rabassaires de Catalunya.
- Gaspar Bach del Partit Socialista.
- Martí Pladellorens d' ERC
- Joan Badenas d'ERC
- Atilà Àlvarez d'ERC


1.932
  El  mes de gener, el president Francesc Macià, visita Sant Vicenç de Castellet.
A la imatge de l'Arxiu Nacional de Catalunya, el podem veure al balcó de la casa consistorial del poble, llavors ubicada a la plaça Clavé, al costat de Lluís Companys i alguns membres del govern municipal.




 1.933
Ban de l'Ajuntament, referent a la Festa Major. mes de maig del 1.933.

Full informatiu publicat per l'alcalde senyor Josep Bosch (primer alcalde republicà), el mes de maig de l'any 1.933.






L'alcalde Josep Bosch.

  Les relacions entre l'alcaldia i el mossèn del poble no eren gaire bones. El mossèn s'entestava a seguir fent la seva feina de proselitisme i, de tan en tan, acabava detingut.

Mort del president Macià i condols. La Vanguardia. 27 de desembre del 1.933.


 La Vanguardia
27 de desembre del 1.933
Mort de Francesc Macià.
   
 La Vanguardia
10 de juny del 1.934
Recolzament a la política del govern de la Generalitat.

Alcaldies de Sant Vicenç de Castellet (del 1.934 al 1.979)


1.934
  De l'octubre del 1.934 al maig del 1.935, l'alcade és en Simó Martí i Jordà.

1.935
   Del maig del 1.935 al desembre del 1.935, l'alcalde és en Trinitat Santiago i Martínez.

   Dimiteix l'alcalde Trinitat Santiago i Martínez i és substituït per Jaume Dalmau.

  Del desembre del 1.935 al febrer del 1.936, l'alcade és Jaume Dalmau i Pascual.

1.936
  Del febrer del 1.936 al'octubre del 1.936, l'alcalde és en Josep Bosch i Tarrés.

1.937
  De l'octubre del 1.936 al novembre del 1.937, l'alcalde és en Josep Llerins i Escuder.

1.938
  Del novembre del 1.937 a l'abril del 1.938, l'alcalde és en Lluci Martín i Rebollo.
  De l'abril del 1.938 al desembre del 1.938, l'alcalde és en Llorenç Griñó i Mas.

1.939
  Del febrer del 1.939 al setembre del 1.939, l'alcalde és en Jaume Dalmau i Pascual.

1.940
  Del setembre del 1.939 al febrer del 1.941, l'alcalde és en Joan Vives i Calsina.

1.941
  Del febrer del 1.941 al març del 1.942, l'alcalde és n'Esteve Costa i Alet.

1.942 -1.944
  Del març del 1.942 a l'octubre del 1.944, l'alcalde és en Jesús Ocazberro i Pérez.
   A principis dels anys quaranta, l'alcalde del poble era el senyor Jesús Ocazberro. 


  En aquells anys de pobresa, la gent del poble, aprofitant principalment l'estació de la RENFE, intentava arribar a final de mes amb l'estraperlo. 
  Podríem dir que es va convertir en una pràctica habitual d'aquells anys arreu de l'Estat.
  Pel que explica la gent gran del poble, l'alcalde no només es feia l'orni davant d'aquestes activitats, sinó que també en treia benefici.
  Quan aquesta informació va arribar a Governació civil.

  Abans que les coses anessin a més, el senyor Ocazberro, molt viu ell, decideix  entrar al seminari de Vic, eludint així el que li venia al damunt.

 La Vanguardia
19 d'octubre del 1.944.

El Breny, número 340

1.944 -1.959
  De l'octubre del 1.944 al novembre del 1.959, l'alcalde és n'Alfons Marigot i Baraldés.


1.948 "Eleccions" municipals.
Tria de regidors.
Revista Castellet, número 28.

 1.949, abril.
Aigua
Revista Castellet, número 37.

 1.949, octubre.
Cementiri.
Revista Castellet, número 47.


1.949 - 1.952. Tres anys de gestió municipal 
L'any 1.950, l'aigua del poble arriba des d'una nova font. S'han hagut de fer moltes obres per aconseguir aquesta fita, però representarà una gran millora tant pel que fa a la quantitat, com a la qualitat de l'aigua.
Sembla ser que qui va descobrir aquesta nova font d'abastiment d'aigua per al poble va ser En Maurici Prunés i Costa, conegut com el del Ros de Boades.


Revista Castellet, número 85.





 
 1.950, març.
Aigua.

Revista Castellet, número 57.




Revista Castellet, número 26.

 Maig del 1.950
Aigua.
Revista Castellet, número 61.


10 de maig del 1.950
Font a la plaça de l'Ajuntament.
Cedides Maria Rosa Cinca.

 1.951, febrer.
Aigua.
Revista Castellet, número 54.

 1.952, octubre
Nouvinguts / Immigració.
Revista Castellet, número 94.

 1.952, agost.
Enllumenat.
Revista Castellet, número 92.


 1.953, maig.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 100.

  1.953, juny.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 101.





1.954, juliol.
Revista Castellet, número 114.

1.954, novembre.
Revista Castellet, número 118.


  1.955, gener.
Resum de l'any 1.954
Revista Castellet, número 120.

  1.955, març
Obres públiques.
Revista Castellet, número 120.

 1.955, abril.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 123.


 1.955, juliol.
Creixement urbà.
Revista Castellet, número 126.

  1.955, juliol.
Obres públiques.
Revista Castellet, número 126.
  

Obres públiques.
1.959 -1.963


  Del novembre del 1.959 al setembre del 1.963, l'alcade és en Priscià Martínez i Pérez.
1.962
   Imatge d'una part del personal que treballa per a l'Ajuntament.  Són al terrat de la casa consistorial de la plaça de l'Ajuntament (llavors plaza de Los Mártires).
  D'esquerra a dreta: 
  Daniel Camarero Xuclà, Constàcio Fernàndez i Lorenzo (primer Policia Local, procedia de la Guàrdia Civil), Maria Rosa Casas i Gras (de Cal Cisteller) Jacinto Morenza i Lòpez (també venia de la Guàrdia Civil i feia d'administratiu) i Margarida Bou i Cinca.


Cedida Margarida Bou.

1.963 -1.968
  Del setembre del 1.963 al maig del 1.968, l'alcalde és en Joan Vives i Calsina.

1.968 -1.970
  Del maig del 1.968 al juliol del 1.971, l'alcalde és en Salvador Vall i Viladés.

1.971-1.972
  Del juliol del 1.971 al juny del 1.972, l'alcalde és en Magí Bartumeus i Gras.

1.973 -1.979

  De l'agost del 1.973 a l'abril del 1.979, l'alcalde és en Jaume Carné i Bellmunt.

1974 alcalde, Jaume Carné i Bellmunt (última alcaldia del franquisme).























Novembre del 1.974
El Breny, número 1


Desembre del 1.974
Informació municipal
El Breny, número 2

La Vanguardia
21 d'octubre del 1.976.




1.979
  El primer alcalde electe de la democràcia post-franquista és en Joan Masafret i Cadevall. Accedeix a l'alcaldia el mes d'abril del 1.979. 
L'any 1.979 arriben les primeres eleccions democràtiques després de 40 anys de Dictadura.
Les següents imatges ens mostren l'aspecte de l'Ajuntament abans no entrés el nou equip de govern.
Al balcó s'hi poden veure (d'esquerra a dreta) la bandera de la Falange, la Senyera, l'Espanyola, la Carlina i la de la Diputació.
A la façana hi ha un recordatori dels "caídos" del poble (els franquistes, clar) i el llistat dels seus noms.


1.979
Cedides Daniel Pous.



Primer Ajuntament democràtic després de la dictadura, a Sant Vicenç de Castellet.
Imatge cedida Valentí Carrera.
1.981
  Els sous de l'Ajuntament. Entrevista a l'alcalde, Joan Masafret.


 1.981
El Breny, número 72.

1.981, octubre.
El Breny, número 75


1.981, octubre.
Actuacions municipals 
El Breny, número 75.
  L'afer de les banderes.

Octubre.
El Breny, número 75.
 1.981
Entrevista al regidor d'ensenyament.
El Breny, número 77.


 1.981, desembre.
Actuacions municipals.
El Breny, número 77.




1.983


  El llavors alcalde, Joan Masafret, visita el president de la Generalitat. Imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya, de l'any 1.983.
Relació entre el nostre municipi i la Generalitat.

















Jordi Pujol torna la visita i, el mateix mes de gener de l'any 1.983 és a Sant Vicenç de Castellet. Imatges de l'Arxiu Nacional de Catalunya.






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada